Un altre setembre. Per a la majoria és el mes de tornar-hi, de reprendre els reptes, els objectius, les responsabilitats i les tasques que teníem aparcades.

Durant les vacances, alguns haureu marxat tan lluny com haureu pogut per posar distància a les rutines del dia a dia, altres haureu aprofitat per conèixer llocs nous o per experimentar noves vivències tot cercant nous al·licients, altres haureu tornat a aquells llocs segurs i coneguts que us hauran permès de recuperar-vos del desgast acumulat.

En qualsevol cas, alliberats de l’esclavatge de la feina, les vacances ens han ofert l’oportunitat de desconnectar de la quotidianitat que ens ha acompanyat al llarg de força mesos, i, probablement, de trobar l’espai i el temps per reconnectar-nos als propòsits que al llarg de l’any hem anat posposant per no trobar ni el moment ni el lloc adequat.

Quan estem immersos de ple en la dinàmica laboral, ens resulta molt complicat sortir del bosc i, fins i tot, ens costa molt ser conscients que hi som immersos.  Però al llarg de les vacances ens és més senzill parar atenció a allò que el bosc no ens deixa veure.  Així, som capaços no només de carregar piles sinó també de plantejar el canvi d’alguna pila que sabem del tot esgotada.

entre dues aigües

Tornar a la feina entre dues aigües. Tornar entre submergir-se en el dia a dia i fer emergir els nostres propòsits a la llum.

Així, potser has tornat a la feina carregat de bones intencions per escometre alguns canvis de millora que afecten la teva feina, el teu equip o el teu negoci.  I, tant de bo, seràs capaç d’evitar les excuses habituals que entorpeixen convertir aquestes intencions en realitats.

De totes maneres, una reflexió oportuna és preguntar-se si és necessari esperar a tenir un període de vacances per aconseguir disposar del moment adequat per fer aquest tipus d’examen personal.  L’ideal seria, al llarg de l’any, disposar d’un radar que ens donés avís de quan toca fer una aturada per elevar-nos per damunt de la realitat que ens envolta i albirar si els nostres propòsits professionals estan ben dirigits.

L’habilitat per revisar el camí recorregut, valorar les fites aconseguides, avaluar les coses que no funcionen, sospesar opcions a emprendre i decidir les següents passes a fer, s’aconsegueix amb el plantejament de forma regular de:

Preguntes per esbrinar la distància entre on estic i on vull estar

  • En aquest moment, quina diferència hi ha entre les meves expectatives professionals i els meus assoliments?
  • En quin grau he estat donant l’atenció adequada a les coses que realment m’importen?
  • Què o qui m’allunya dels meus objectius?
  • Com m’han afectat els esdeveniments que no puc controlar?
  • Quines són les respostes que hi he donat? 
  • Quant temps he estat amb el pilot automàtic posat? 
  • Què m’he estat perdent?
  • Com n’és d’important per a mi recuperar el rumb?
  • Quins seran els guanys quan assoleixi els meus propòsits? 
  • Quines són les properes passes que puc dur a terme sense més dilacions?  

Les respostes a aquestes preguntes són les que ens poden marcar el camí de tornada o, dit d’una altra manera, són les que poden redreçar el nostre itinerari evitant que ens perdem per un camí inicialment no desitjat.  La clau està en saber trobar el moment i, òbviament, en donar-nos respostes sinceres a aquestes preguntes.